La Setmana Tràgica

La guerra del Marroc era motiu permanent de malestar en les classes populars, ja que eren mobilitzats els joves que no es podien deslliurar del servei militar, mitjançant el pagament d´una quota, d´uns diners. Les accions de la guerra van obligar a cridar els reservistes, alguns casats i pares de família. El dia 18 de juliol de 1909, en produir-se el primer embarcament, hi hagueren aldarulls. La protesta continuà fins al dia 26, en què va esclatar la vaga general que va tenir molt d´èxit. S´iniciaren enfrontaments i començà una revolta popular de signe anarquista, que va desembocar en l´alçament de barricades als carrers i la destrucció o l´incendi de vuitanta establiments d´ordres religiosos.
Barriades obreres, com eren el Camp d´en Grassot i la veïna del Poblet (actual Sagrada Família), no restaren al marge dels esdeveniments polítics i socials d´aquell estiu.
El convent de les rodalies més castigat fou el de les Dominiques, que ocupava l´illa situada entre els carrers de Mallorca, Roger de Flor, Provença i Nàpols. Mòmies de monges d´aquest convent de semi-clausura varen ésser arrossegades pel terra el dimarts 27 de juliol. L´edifici fou incendiat per tots costats i en una paret es va trobar un curiós graffiti: "Viva la revolución y los maestros de Cataluña, quema de conventos, 27 de julio de 1909". Els assaltants s´emportaren les gallines del corral i les vengueren a dos rals cadascuna. El dissabte de la mateixa setmana tingué lloc un sagnant epíleg. En les runes del convent es varen reunir unes 1.500 persones, els guàrdies civils feren foc contra els reunits i donaren mort a sis homes, en feriren molts més, i detingueren més de quaranta.
Altres edificis cremats foren: el convent asil d´orfes de Sant Josep (Roger de Flor/Provença), regentat per les germanes de la Sagrada Família, que reobrí el mateix any, ja que no fou dels més afectats. També foren assaltats, ja dins del barri, el convent escola de les Teresianes (Travessera/Grassot). Més greu fou la crema del convent dels Claretians.