La urbanització dels Grassot

FOTO: El portal núm. 27 del carrer Grassot té la tarja més antiga.

Reproduïm un article de Pere Duart i Bonafont en el butlletí Mai Enrera del Club Excursionista de Gràcia, editat en complir la publicació seixanta anys. És un recull de la història oral que encara es coneixia en aquella època sobre la urbanització de Camp d´en Grassot.

"La major part de la terra d´aquest camp era d´en Jeroni Grassot, d´on arranca com es veu, el nom de la barriada. Aleshores, totes aquelles terres eren occupades per forns d´obra (el públic deia rajoleries, com rajolers s´anomenaven els treballadors que s´hi dedicaven, pero aquests i d´altres en deien forns). Avui (1933) el sistema de coure és ben diferent del d´abans, té xemeneia i una altre disposició, i és conegut per bòbila.
En aquest terreny, hi havia el forn d´en Jaume Daura, d´en Pau Daura, d´en Dalla, d´en Vallcarca, d´en Miquel Llop, d´en Jaume Xero, de l´Andreu de la Reina i d´en Josep de la Reina, del Mariné pobre, i algún més que ara no em ve a la memòria. Més cap el cantó del carrer del Pecat (avui carrer Bailèn) hi havia els del Rector, del Gravat, del Mariné ric, d´en Senon, del Sord, d´en Tomas, d´en Bullo, d´en Calvet, d´en Quel i d´en Queles. El forn més antic era el d´en Jaume Daura, al bell davant de la part alta de Can Cadena (Ca l´Arquer), que començà a cremar l´any 1831, i no s´apagà fins a l´any 1899.
Però, vet aquí que tot d´un plegat, en Jeroni Grassot, devia trobar que tota aquella bona extensió de terreny li donava poc. Els forns del Camp d´En Grassot pagaven uns cent duros l´any, cada un, d´arrendament de les terres que esplotaven, i no podien treure´ls mentre complissin i no haguessin acabat la terra del terral convingut.

Prengué un arquitecte i li feu aixecar un plànol d´urbanització, i mirà el negoci que podia treure´n. Sabut això, un dia cridà a tots els amos de forn que hi havia dintre d´aquesta propietat seva, i els digué rodonament:
- Mireu, tots vosaltres em compliu al peu de la lletra; a uns ja us puc treure a altres no; però, avui, jo necessito tots aquests terrenys, i em convé que us aneu de seguida. Aneu-vos-en bonament, i de seguida. Aneu-vos-en bonament, i jo us prometo que no us queixereu de mi.
Es reuniren els arrendataris, i acordaren per unanimitat, anar-se´n sense dilacions ni paraules. Tots els forns desaparegueren, menys el d´en Jaume Daura, ja que el terreny era d´una parenta d´en Grassot. Aquest, aleshores, complí la paraula, a un els regalà un cos de terres i als altres els en donà dos.
Així començà, la urbanització del Camp d´En Grassot. Tot ho anà arrendant per partidetes i de seguida començaren a construir-se cases baixes i modestes, una darrera l´altre. Les primeres cases de la urbanització s´aixecaren al carrer de Còrsega cantonada al passatge Roman (Alió); i al Passeig de Sant Joan xamfrà Indústria on hi havia la taverna dels Garrofers, que aleshores es guanyava bé la vida amb els treballadors dels forns mencionats que encara hi havia al cantó del torrent del Pecat.
La tarja més antigua que hi ha, una escala del carrer de Grassot, porta la data de l´any 1868. Efectivament, el començament de la urbanització deuria ser pels vols del 1865".