La propietat dels Grassot

La propietat dels terrenys sobre els quals s´edificà el nucli central del barri es remunta al segle XVI. Així, el 22 de novembre de 1577, el doctor en medicina, Francesc Domingo, els adquirí "en virtud de venda a son favor feta en lo encant públic, per los hereus de Pere Betlloch, mercader, ciutadá de Barcelona ab diferents actes rebuts" en poder dels notaris de Barcelona, Miquel Bohera i Salvador Coll.
El 14 de desembre del mateix any, la propietat fou venuda a Bernat Viladomar, qui el 1581 declarà hereva la marquesa Ferrer i Viladomar.
En 1631 fou donada per la marquesa Ferrer Viladomar i Bernat Ferrer "mare i germà de Marina Sala Ferrer, amb altres capítols matrimonials fets i firmats per i entre dita Marina Sala i Jacint Sala, en poder de Anton Axada i Miquel Moratons, de Barcelona".
El 1659 passà a favor de Jaume Terns qui, per mitjà de de testament atorgat el 1680, institueix hereva la seva filla Maria Sena Brichfeus i Terns. La propietat constitueix patrimoni de la família Brichfeus fins al 1770, que Josep Brichfeus i Massigues, "ciutadà honrat de Barcelona" en la vila de Sant Fruitós de Castellterçol, bisbat de Vic, en nom propi i com a procurador ordenat per Jaume Brichfeus, procedeix a la venda a Maria Teresa Gispert i Fersans, vídua de Josep Gispert, comerciant domiciliat en la vila de la Bisbal, bisbat de Girona, i a Isabel Grassot esposa de Jeroni Grassot, advocat de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, amb domicili a Barcelona.
D´un establiment atorgat pels germans Romà i Dolors Grassot l´any 1885 remarquem les següents dades: "la porción de terreno que se establece es parte y de pertenencias de una pieza de terreno de cabida unas veinte mojadas (*) mas ó menos formado por la agrupación de varias piezas de tierra de distinta calidad todas contiguas y unidas, situadas en el paraje llamado Caputxins Vells de esta villa, las que proceden de las terceras partes de una heredad que adquirieron y pertenece a los señores establientes en virtud de una division de bienes que su señora madre en calidad de tutora y curadora otorgó con D. José Cesat por ante D. Joaquin Ódena y D. Fernando Moragas, notarios de Barcelona a 21 de diciembre de 1847".

(*) Mujada: tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia, aproximadament quaranta-nou àrees (gairabé mitja hectàrea).