Torrents i primers vestigis humans

FOTO: Assalt del convent de Montcalvari (al fons la ciutat de Barcelona assetjada)


Situat al centre del pla de Barcelona i al peu dels serrats de la Rovira, el barri era recorregut per una xarxa de torrents que vessaven les aigües del litoral al mar. En el gràfic adjunt, veureu els cursos aproximats i les variacions toponímiques que han sofert les torrenteres en el decurs del temps.
Encara avui resten indicis dels antics cursos. Així, el torrent del Pecat baixava per l´actual alineació del carrer del Torrent de les Flors i pel que avui és el carrer de Bailèn. Passatges com el Torrent de Mariner i el d´Iscle Soler (desaparegut fa pocs mesos) no són altra cosa que les restes del vell curs del torrent de Mariné. Les terres compreses entre aquestes dues torrenteres configuren l´àmbit geogràfic d´aquest treball. El mateix torrent de Mariné era la fita divisòria dels antics termes municipals de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Les torrenteres, però, continuaren baixant les aigües del Carmel i la muntanya Pelada en cursos subterranis. L´existència d´aquestes mines possibilità el procés d´industrialització del barri a les darreries del segle passat.

El primer vestigi que he trobat és, sens dubte, la travessera de Gràcia. Aquest antic camí d´origen romà tallava perpendicularment les rieres del pla de Barcelona des de Collblanc a Sant Andreu. Al segle XI se la coneixia com Strada Francigera o Via Francisca i, a partir del segle XVI, per camí de la travessera Molera, refetint-se a uns vells molins que hi havia a la part de Sant Martí.
L´indret pertanyia, al segle XI, a la parròquia de Santa Maria del Mar i formava part del lloc conegut com "Tortorola", al costal del torrent Profundo i a extramurs de la ciutat medieval.
La primera edificació propera al barri fou el desaparegut Convent dels Caputxins Vells, la segona fundació caputxina als Països Catalans.
La prohibició el segle XVI d´edificar noves esglésies dins la ciutat emmurallada motivà, el 14 de desembre del 1578, la construcció d´un convent que es localitzà entre els carrers de Còrsega i Provença en confluència amb els de Girona i passeig de Sant Joan. Un camí de creus que els religiosos plantaren en un petit promontori féu que prengués el nom de Montcalvari. El 1648, el Consell de Cent dotà el convent d´una església nova i més espaiosa. El convent perdurà fins a la Guerra de Successió i, com ens mostra una litografia de l´època, les hosts de Felip V el destruïren en assaltar-lo el 17 de maig del 1714. Del convent de Montcalvari sols es conserva el nom del passatge de Caputxins, que té l´entrada pel carrer de Còrsega